"Aixi amb el 'xip' no et poden dir on trobar el gos si mai el perds?"
Uiii... "pues va a ser que no".
Segur que tots heu sentit a parlar dels xips de RFID que obligatoriament han de portar implantats els gossos a les nostres contrades.
Contrariament al que es pensava una amiga, aquests xips que els hi posen en els veterinaris, no serveixen perque tu puguis localitzar el teu gos si el perds, sino perque sapiguen a qui multar si el troben ells.
Potser el problema que preocupava a la nostra amiga el podem resoldre amb un mòbil GSM?
Com que les operadores de telefonia han estat anys amb la política de "...y con el periodico del domingo, le regalamos un movil!!!" no resulta dificil que molts de nosaltres tinguem alguns d'aquests terminals antics apilonats en algun armari de casa.
El funcionament del GSM implica que la xarxa que ens dona servei ha de saber a quina de les moltes antenes de que disposen es troba el teu terminal. Això, juntament amb algunes dades del senyal amb que l'emissora del teu mòbil arriba a l'antena, proporciona la capacitat de donar una posició aproximada del teu terminal.
Malauradament les dades de senyal i les de la posició d'antenes base només es troben a disposició de les operadores, i per tant son elles les uniques que ens poden oferir aquest servei de localització.
Al moment d'escriure aquest article Movistar ofereix el servei a través de les "Paginas Amarillas", i Vodafone/Movistar a través del RACC. De moment sembla que amb Amena no hi ha tantes facilitats per aconseguir-ho.
Jo em vaig decantar per donar d'alta un parell de numeros de telèfon al servei del RACC, i un cop comprovat que des d'un mòbil podem localitzar l'altre, només es tracta de 'convertir' el mòbil en una part més de "l'arnes" del gos.
Lamentablement després de fer proves amb la combinació RACC-Vodafone, he pogut comprovar que la precisió de la localització està molt lluny de ser fiable, aixi que fins que tinguem un servei de telefonia més semblant al dels paisos civilitzats, aquesta solució no és viable.